Barcella número 54
Febrer 2015 

Les Valls de Mariola, una reflexió en veu alta

 Vicent Luna*

  Aquella llei de comarcalització de 1989-90 del president Joan Lerma mai no es va aprovar.  



Mapa polític del País Valencià extret de wikipedia.cat © WP
 
 
 

No fa gaire, i mentre ordenava papers, revistes, retalls de premsa i tota mena de paperassa, va caure en les meus mans el Dossier Comarca de l’Associació Cultural La Quarantameula de Beneixama. Després de rellegir-lo, vint-i-cinc anys després, vaig pensar que pagava la pena fer una reflexió en veu alta.

L’esmentat dossier és un recull dels escrits lliurats i rebuts, dels anys 1989-90, per diferents entitats d’arreu dels PP.CC., donant suport a la campanya engegada per aquesta associació en defensa de la integritat de la comarca de l’Alcoià. I és que davant l’intent de la Generalitat Valenciana d’aprovar una llei de comarcalització, on els pobles de les Valls de Biar i de Beneixama els treia fora de l’Alcoià i els integraven a la comarca de l’Alt Vinalopó, l’esmentada associació s’adreçà a diferents entitats demanant ajuda. I, poca broma, s’aconseguí el suport de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, de l’Institut de Filologia Valenciana, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, de l’Obra Cultural Balear, de l’Associació Cívica per a la Normalització de la Llengua d’Algemesí i de l’Associació Cultural Alcoià-Comtat. A la iniciativa d’aquesta associació se sumaren altres entitats d’aquestes dues valls que acabaren de donar forma a la campanya «No trenquem la comarca. Per la unitat de l’Alcoià-Comtat». Una campanya que, entre altres coses, aconseguí mobilitzar sectors culturals i cívics d’aquests pobles en una manifestació a Biar.

Com ja és ben sabut, aquella llei de comarcalització del president socialista Joan Lerma mai no es va aprovar. És més, si s’hagués aprovat aquests pobles oficialment pertanyerien a l’Alt Vinalopó, ja que aquesta va ser la contestació que l’esmentada associació va rebre del director general d’Administració Local de la Conselleria d’Administració Pública de la Generalitat Valenciana: «[…] tot i reconeixent la bondat de les raons històriques i culturals adduïdes, per a la Generalitat Valenciana ha primat el criteri de possibilitar una política lingüística integradora i valencianitzadora entre municipis castellanoparlants (Villena, Salines i Saix), i valencianoparlants (Beneixama, la Canyada, el Campet i Biar) quan la seua adscripció en demarcacions diferents (l’Alcoià) comporta un atemptat a la normal aplicació d’altres criteris com ara la contigüitat i proximitat físiques […]». I dic oficialment perquè en l’actualitat, i després de vint-i-cinc anys d’aquell intent de comarcalització per part dels socialistes, no hi ha cap llei oficialment aprovada.

Tot i així, aquella proposta no oficial de comarcalització és la que curiosament trobem arreu. Si consulteu internet veureu que aquelles entitats que d’alguna manera utilitzen, citen o es refereixen a les comarques fan servir aquella proposta de comarcalització que quedà oblidada en un calaix i que els pobles esmentats formen part de l’Alt Vinalopó, mai de l’Alcoià. Exemples en tenim molts, com Escola Valenciana, Viquipèdia, Wuiquepedia, Antiblavers, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Wikilingua.net, CC.OO., Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià i el Comtat, Senderisme.com, Digiatlas.com, Esquerra Nacionalista Valenciana, etc.
Ens agrade o no, la qüestió és que a hores d’ara, i després de vint-i-cinc anys, aquests pobles són a tots els efectes de l’Alt Vinalopó i, per tant, encara que alguns ens resistim, són invisibles per a l’Alcoià i, en especial, per a la seua capital. La realitat és que ni per a l’Ajuntament d’Alcoi, ni per als mitjans de comunicació com El Nostre Ciutat, Ara Multimèdia, El Gratis, Pàgina 66, Radio Alcoy o Tipografia la Moderna, els pobles d’aquestes dues valls no existeixen, no els tenen en compte com a localitats de la seua comarca. Només hi ha tres entitats, almenys que jo conega, que d’alguna manera assumeixen la integritat de l’Alcoià: el Centre Cultural Ovidi Montllor, l’Associació Amics de Joan Valls i la Coordinadora Alcoià-Comtat pel Valencià. Aquesta darrera entitat, és veritat que a nivell de les Trobades ho té ben clar, però a nivell oficial, la Federació Escola Valenciana, de la qual forma part aquesta coordinadora, continua, imagine que per desconeixement i perquè ningú no els ho ha dit, incloent-los a l’Alt Vinalopó. Fet i fet, la meua reflexió en veu alta és la seqüent:

1. L’Administració autonòmica i provincial, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, ha anat assumint d’alguna manera, tot i no tindre oficialment una llei de comarcalització, aquella que va estar a les portes d’aprovar-se.

2. L’Ajuntament d’Alcoi no ha fet absolutament res per reivindicar que aquests pobles els vol a la seua comarca.

3. Ni els ajuntaments, ni els partits polítics dels pobles d’aquestes valls han fet un pas per reivindicar pertànyer a l’Alcoià.

4. Tots els organismes i entitats d’arreu, fins i tot les que són més sensibles a la defensa de la llengua, inclouen aquests pobles en l’Alt Vinalopó.

5. Per a la immensa majoria de la gent d’aquestes valls, Alcoi i la seua comarca queden lluny, quan en realitat totes les gestions sanitàries, judicials i d’altres tipus les han de fer a Villena o Elda.

6. Els darrers anys han sorgits entitats com l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola, revistes com Barcella. Pobles de la Mariola, activitats com l’Aplec de la Mariola i el Concurs de Gossos de Ramat Valleta d’Agres, que totes elles fan servir el topònim Valls de Mariola.

Doncs bé, aquest nom que ha sorgit amb força, les Valls de Mariola, és molt més atractiu, proper i viable per a tots aquests pobles que l’invisible Alcoià. Davant d’aquesta realitat, al meu parer, caldria fer un pensament i assumir que amb aquesta denominació tenim més possibilitats de reeixir i d’arribar als nostres conciutadans. I és que a nivell econòmic, cultural i lingüístic, des d’Agres fins la Canyada és un espai geogràfic amb entitat pròpia, formada per huit pobles i tres valls: la d’Agres, la de Beneixama i la de Biar.

Així doncs, dediquem els nostres esforços en posar en circulació aquesta denominació territorial, com de fet ja ho estan fent algunes entitats. Si aconseguim que algun dia els nostres conciutadans el facen seu, llavors l’Alt Vinalopó començarà a Villena.

Amb això no volem dir que els pobles d’aquesta banda renunciem a la comarca de l’Alcoià, però de la mateixa manera que els habitants d’Ibi, Tibi, Castalla i Onil reivindiquen la denominació territorial de la Foia de Castalla com a l’espai que els és propi, dins de l’Alcoià, també ho podem fer nosaltres. ¿No creieu?

 


*Vicent Luna és professor d'ensenyament secundari i membre de la junta gestora del Centre Ovidi Montllor-Acció Cultural del País Valencià. Ha col·laborat en publicacions com L'Avanç i Espai Obert i ha publicat, entre d’altres Com viure i conviure, deixant viure?, Premi Angeleta Ferrer i Sensat a la recerca i innovació educatives.

Barcella ha publicat de Vicent Luna: Càtedra Antoni Miró  |  Les Valls de Mariola, una reflexió en veu alta  |  Adéu estiu, des de l’Ahuir  |  Estellés i els pobles de les valls de Mariola  |  Un defecte, vint-i-cinc raons i un compromís  |  A barcella per garba  |  Di(s)putacions  |  Any Enric Valor  |  De la crisi a un nou èxit  |  Ens feia falta l’IEVM  |  Una obsessió malaltissa  |  La dignitat d’un poble  |  La mala educació  |  Enric Valor, un escriptor de Castalla  |    | 




 
 


BAIXEU


  A tots els qui ajudeu
a mantenir aquesta proposta informativa mitjançant les subscripcions a
l’edició impresa, moltes gràcies.
 

 

Índex
54


 
 
Editorial
  Ben documentats  

 
El còmic
  Avanç  

 
Panorama
  Un jurat popular jutjarà l’intent de suborn del director de la cadena Cope de Villena a un regidor de Junts per Beneixama  

  Amàlia Garrigós rescata la darrera entrevista a Enric Valor  

  Trobada d’industrials valencians i catalans a Alcoi  

  El Casal Jaume I de la Vall d’Albaida lliura els XI Premis Joan Baptista Basset i la Distinció Empar Granell 2014  

 
Retall de premsa
  La Rosaleda com exemple  

 
Timonets i argelagues
  Timonets i argelagues  

 
Comunicacions
  Les Valls de Mariola, una reflexió en veu alta  

 
Entrevista
  Romà Francés, president de l’IEVM  

 
Qüestions
  Els dances aragonesos: una oculta lliçó d’història  

  El decreixement com a alternativa  

 
Barcella verda
  Generalitat elimina l’assis-tència dels paratges naturals  

  La Carrasca considera que l’Ajuntament d’Alcoi no té voluntat de complir la sentència sobre la zona verda de La Rosaleda  

 
Opinió
  ¡Quina creu de carrer!, perdó, ¡quin carrer la Creu!  

  De quatre en quatre anys  

  La prestació de la jubilació a Banyeres i Bocairent  

 
Teatre
  La Llegenda des de la vessant turística  

 
Exposicions
  L’exposició Ballar el moro segueix exposant-se amb èxit  

 
Publicacions
  Transmissió de la rica oralitat valenciana  

  Un viatge d’aventura com a procés de formació  

  Un autogovern valencià que pot desaparèixer  

  Nou recull de rondalles de les nostres comarques  

  Història d’un pare i una filla liberals  

  Gaudir la llengua  

 
Poetes
  Penèlope  



 
 
 
© Barcella Digital      |     webmàster